(Disponible en castellano en: http://soberaniaalimentaria.info/otros-documentos/debates/506-agroecologia-y-personas-recien-llegadas-una-relacion-que-suma)

El sistema econòmic hegemònic, amb la seua lògica d’acumulació de benefici, lliure circulació del capital i explotació dels béns naturals i del treball de les persones, genera desequilibris entre els anomenats països del nord i el sud global. Això es tradueix en condicions de vida que molt sovint són difícils d’enfrontar: pèrdua de l’accés a mitjans de producció, desplaçaments forçats, degradació ambiental de l’entorn, explotació laboral o fins i tot guerres i conflictes armats. La imatge benestant i opulenta de les societats del nord alimenta l’imaginari que s’hi pot trobar oportunitats d’una vida millor, encara que el viatge i el procés d’entrada supose arriscar-la i patir actituds racistes.

Així doncs, des de fa dècades trobem una societat diversa, amb persones nouvingudes procedents de territoris i cultures diferents que s’han anat integrant als nostres pobles i ciutats i als àmbits de treball. L’agricultura industrial ha absorbit aquesta força laboral sovint amb treballs precaris com les tasques temporals del camp o la manipulació de productes. Però, trobem també persones nouvingudes en projectes agroecològics?

A la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià ens hem fet aquesta pregunta. Moltes de les persones nouvingudes són d’origen rural i l’ocupació familiar tradicional ha tingut relació amb la terra o amb el mar. D’altra banda, les causes de la migració moltes vegades tenen relació amb el sistema alimentari industrial, per exemple, són conseqüència de l’acaparament de terra fèrtil o d’aigua per part de grans empreses. Ens hi volem apropar i obrir els ulls a altres formes de veure el món.

Per tal de palpar aquesta realitat, hem preguntat distintes organitzacions socials que al País Valencià treballen amb persones migrants en temes d’agroecologia. «Aprendre a conviure en la diversitat» és el nom del projecte del sindicat agrari COAG CV que ofereix formació en agroecologia a persones nouvingudes. El seu origen és la mateixa preocupació del sindicat pel racisme i les condicions de vida precàries d’aquest col·lectiu, junt amb la seua aposta per l’agroecologia. Des de fa 4 anys gestionen el projecte amb finançament de la Conselleria de Benestar Social, i treballen amb altres organitzacions com València Acull, COTASA, La Dinamo, AV Nazaret i Cepaim. A banda de la formació, l’objectiu és aconseguir llocs de treball en projectes agroecològics i generar xarxes de cooperació.

Viatges llargs i somnis de vida millor

Stephen B., ghanés de 37 anys, és un exemple de com l’agroecologia pot representar una opció de treball per a persones migrants. Abans de complir la majoria d’edat va iniciar un viatge llarg amb l’esperança de trobar una nova oportunitat de vida al continent europeu. Després de 4 anys intensos travessant el nord d’Àfrica, va navegar amb cayuco fins a la costa de Fuerteventura, on va iniciar tot un periple de traves burocràtiques per tal d’aconseguir regularitzar la seua situació administrativa. Després de malviure una dècada entre Madrid, València i Burjassot, un sacerdot el va posar en contacte amb l’Associació Valenciana de Solidaritat amb Àfrica (AVSA), la qual va oferir a Stephen la possibilitat de viure a una casa d’acollida a Xàtiva junt amb altres 5 joves subsaharians. Gràcies al treball de persones voluntàries, AVSA va oferir-los formació en alfabetització funcional i en agroecologia, ja que l’entitat va veure en el camp la possibilitat de fer econòmicament sostenible el projecte d’acollida a persones migrants.

Així va nàixer COTASA, una cooperativa de treball associat vinculada a AVSA, que es va posar en marxa ara fa 4 anys amb la finalitat de produir i comercialitzar productes agroalimentaris de producció pròpia, de proximitat i de comerç just. Stephen és un dels socis treballadors de la cooperativa, i s’encarrega fonamentalment de les tasques logístiques de transport, tot i que també cultiva la terra junt amb la resta de companys. COTASA va començar posant en producció camps cedits per persones de Xàtiva i les primeres collites es van destinar a l’autoconsum, però a poc a poc s’ha anat consolidant la cooperativa i s’han ampliat els canals de venda, sempre amb criteris de proximitat. L’any 2016 van obrir una botiga dins de les instal·lacions del Mercat Municipal de Xàtiva. «La gent a poc a poc s’anima a comprar i ens pregunten com cultivem els productes», conta Stephen.

Gràcies als seus coneixements de construcció, Stephen ha pogut col·laborar també en la rehabilitació de les cases d’acollida que AVSA té a Xàtiva i a Vallada, on una trentena de persones migrades procedents de països com Mali, Senegal, Camerun o Burkina Faso, busquen una oportunitat de vida i de treball dignes. Stephen considera que ho ha aconseguit. Ha format una família a Xàtiva i el seu treball li ha permés viure a una casa pròpia. Si li preguntem pel futur, pensa en els seus tres fills: «M’agradaria que el treball que faig continue, que puga ajudar els meus fills perquè estudien i que no hagen de patir com he patit jo».

Descobrir el treball de la terra

Segons l’Organisme de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), l’agricultura i el desenvolupament rural han de representar un paper essencial en la resposta als moviments migratoris.[1] Sembla que les organitzacions socials han sabut comprendre aquesta relació entre agricultura i migracions, mentre que els governs dels països del nord responen davant els moviments migratoris des de la burorepressió i les polítiques de criminalització de les persones migrants.

Fins i tot les entitats veïnals han sabut respondre millor que els Estats davant l’arribada dels nouvinguts. L’Associació de Veïns de Nazaret, barri del districte dels Poblats Marítims de València, compta amb pisos d’acollida per a persones migrants. Mitjançant el projecte «Xarxa alimenta», l’associació veïnal ha posat en marxa el taller d’agricultura «Fent camí», impartit per persones voluntàries i en el qual participen actualment unes 8 persones nouvingudes. Al taller es dediquen a la producció de verdures i hortalisses en camps de lloguer ubicats a les pedanies de Castellar i Forn d’Alcedo. Els productes es distribueixen mitjançant caixes de consum i les persones que participen en el taller reben una beca per la seua assistència. Segons Maite Biosca, de l’AV de Nazaret, «l’agricultura pot ser una oportunitat de treball i de vida per a les persones migrants».

També a la ciutat de València hem conegut a Ana Bindang, nascuda a Guinea fa 53 anys i que recentment ha descobert que li agrada molt treballar al camp. «Si no m’haguera quedat sense treball, mai hauria conegut un projecte on tot és il·lusió», diu amb l’expressió plena de llum.

Parla de la Cooperativa Tot al Natural, formada en setembre de 2017 i que ella presideix. Tot al Natural va crear-se com a resultat del projecte Agrosolidaris, un curs de formació en agricultura ecològica de quasi 2 anys de durada, organitzat per Fundación por la Justicia i València Activa. Set de les persones participants (cinc migrants) van decidir iniciar aquest projecte per a produir i distribuir verdures ecològiques de temporada. Ana fa treball de camp com a mínim un dia a la setmana, a les finques que tenen en Campanar i La Punta, i la resta del temps és l’encarregada de la parada de la cooperativa al mercat de Torrefiel. «M’agrada molt parlar amb la gent, explicar què és l’agricultura ecològica, demostrar que no és més cara i que a poc a poc em coneguen i em saluden pel meu nom».

«M’encanta conduir el tractor», diu Ana, que va treballar molts anys com a conductora de carretons en empreses de la gran distribució alimentària. La seua família a Guinea sempre ha tingut hort d’autoconsum, però ella va arribar a l’Estat espanyol amb 15 anys amb la seua tia i no havia conegut el treball de la terra. Va dedicar-se molts anys a cuidar infants i netejar cases, i va estudiar costura obligada per la seua família. «Després vaig entrar al sector de la logística, que és on he treballat els últims temps fins que vaig quedar-me sense treball fa 4 anys i vaig tenir la sort que em seleccionaren per a fer el curs». Ana ha gaudit molt fent-lo i conta emocionada que ha aprés a cultivar cacau, un dels productes bàsics de la dieta guineana. Somia jubilar-se i cultivar en ecològic al seu poble, Niefang, tot i que allí, segons ella, tot és ecològic excepte les plantacions de les empreses xineses, que utilitzen tot tipus de químics. «Ara tota la meua il·lusió està a la cooperativa, pense que tot anirà bé».

El ramat lligant dos mons

La mateixa bona energia i convicció hem trobat en el testimoni de Mustapha Hamdani, marroquí de 40 anys que viu a Sogorb i que treballa com a peó especialitzat en una finca d’oliveres ecològiques a la comarca de l’Alt Palància. Al seu treball, s’encarrega de tasques com la poda i l’abonat, però també de la formació tècnica a altres persones empleades. No va poder tindre una formació reglada, però va aprendre l’ofici a Marroc treballant amb la seua família, i a Espanya, com a peó d’agricultura. «M’agrada treballar en el camp, però no m’agrada utilitzar productes químics, ni que facen engreixar els animals de manera artificial. Igual que la fruita madura al seu ritme, els animals necessiten el seu temps per a criar-se», comenta Mustapha. I és que abans de ser agricultor, es va dedicar a la ramaderia.

Va nàixer a la ciutat de Larraix, al nord de Marroc, on durant 15 anys va tindre un ramat d’ovelles i de vaques, i també un hort on produïa verdures i hortalisses que comercialitzava a través dels mercats locals. L’any 2004 es va traslladar a Espanya per motius familiars. Els primers anys va viure entre Osca i Lleida, on va treballar en diferents finques de fruiters. El 2008 va anar a viure a Sogorb, i després de diferents treballs temporals, va poder comprar un ramat de 500 ovelles. «Vaig tindre l’oportunitat de comprar-lo perquè l’amo es jubilava, i perquè era la meua il·lusió. Vaig tindre el ramat durant 5 anys, amb ajudes de la Unió Europea. Però sorgiren diversos problemes. Primer, que no tenia una granja pròpia i obrir-ne una era molt complicat per a mi. I després, vingueren els incendis en els termes de Soneja i Castellnovo, que arruïnaren les 700 hectàrees de pastura que jo feia servir per al ramat, de manera que vaig haver de vendre les ovelles», explica Mustapha.

Malgrat no poder continuar treballant com a ramader, està feliç amb el treball que fa actualment. Per al futur, expressa el seu desig de poder continuar fent el seu treball i aprenent de les persones que troba en el camí. També li agradaria saber transmetre l’estima per l’ofici als seus fills: «El major, de 14 anys, té interés per treballar amb els animals. De menut m’acompanyava a pasturar les ovelles, i ara estaria bé que poguera estudiar per a veterinari, o alguna professió vinculada a l’agricultura».

La mística de la relació amb la natura

A la comarca del Baix Vinalopó hem trobat Ivaneide Ramos, que va arribar a Alacant fa 1 any des dels campaments del Movimiento Sin Tierra de Brasil (MST). Fa part de la Cooperativa Agroecològica La Camperola, formada el 2015 per persones llauradores, sobretot del Camp d’Elx. «Som al voltant de 15 persones sòcies, de treball i de producció. Venem en mercats, en cistelles obertes i en dues botigues pròpies en Santa Pola i Elx; i ara comencem amb els restaurants».

Ivaneide va nàixer en una família camperola en la zona de Bragança, a l’Amazònia, però el seu pare i la seua mare van decidir que estudiara a la ciutat. Ella diu que va ser una decisió molt encertada. «Vaig estudiar filosofia, però sempre he treballat d’educadora popular, fent formació política i social amb famílies camperoles, informant-les dels seus drets enfront de l’agronegoci». Ivaneide diu que a Brasil la lluita política i social és diària. «Ens furten l’aigua, la terra… Hi ha empreses mineres i terratinents i arriben drogues a les comunitats i tot tipus de violència, principalment vers les dones». Així i tot, molta gent del camp no vol anar-se’n a la ciutat a estudiar, vol viure i estudiar al camp.

Als campaments de l’MST va conéixer la seua parella, d’Alacant, que estudiava el cooperativisme de Brasil i finalment va decidir instal·lar-se ací. «Tot és diferent, és una altra realitat. Per exemple, allí tenim molta aigua i ací ara tenim molts problemes amb eixe tema». Però és en la relació amb la terra on ha trobat la diferència més gran. «Nosaltres a l’Amazònia estem molt més lligats amb la terra, hi ha un sentiment molt profund que ve dels pobles indígenes i afrodescendents. L’aigua i la natura són mares protectores. Cada ésser de la natura és un esperit i s’ha de respectar. La dansa i la mística simbolitzen aquest respecte i aquesta cura, ens lliguen a la terra i generen un sentiment de germanor col·lectiu. Ací és un altre món, les persones obliden la importància del contacte amb la natura».

Ivaneide pensa que pot transmetre molt de la seua experiència al seu treball ací. «L’agricultura és la base de tot i una cooperativa agroecològica ha de ser molt més que una organització de productors, ha de fer disputa política, té la responsabilitat social d’obrir debats sobre el territori, el gènere, la gent jove, l’educació…». Troba que això ara és complicat perquè no totes les persones estan al mateix punt.

Sense cap dubte, treballant junt amb les persones nouvingudes hi ha molt per aprendre. De les seues experiències de vida, dels seus coneixements, de la manera d’entendre les relacions o de la seua visió del món. Sempre cal sacsejar la nostra realitat quan cerquem el canvi, i parlem d’un canvi global; hem d’anar de la mà amb els pobles que més pateixen les conseqüències del sistema econòmic perquè juntes som més fortes, som-hi!

Patricia Dopazo Gallego, Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià i Revista SABC

Celia Climent de la Hera, CERAI

 

[1] Migración y agricultura: http://www.fao.org/fao-stories/article/es/c/1072962/