Mercat Arrels, mercat en femení

(Disponible en castellano en: http://www.soberaniaalimentaria.info/otros-documentos/actividades/495-mercado-arrels-mercado-en-femenino).

Raquel Giner tenia 29 anys quan va ajuntar-se amb tres companyes per posar en marxa un mercat agroecològic mensual al seu poble, Sant Joan d’Alacant. Recentment, després de 6 anys de funcionament, el mercat ha augmentat la seua periodicitat a bimensual. Parlem amb ella del com i els perquès.

 

Sant Joan d’Alacant és un poble petit molt prop d’Alacant, on va estar ubicada part de l’horta que va alimentar la ciutat i que encara conserva elements patrimonials valuosos, com cases de llaurança, séquies, camins o torres de vigilància. Tot enmig d’urbanitzacions, carreteres, abandó i un pla general d’ordenació que en perpetua la condemna.

Ací abans hi havia persones treballant la terra

Raquel va nàixer i créixer en aquesta horta, molt a prop del seu avi i la seua àvia, que van viure i van criar a la família treballant la terra. «Vingueren de Busot i compraren una finca en l’horta de Sant Joan, on s’establiren amb la família. El meu iaio ha sigut llaurador tota la vida; cultivava sobretot hortalisses, però també ametllers i oliveres. Ho venien tot al mateix mercat de Sant Joan i al de Mutxamel; i les ametlles, a la cooperativa de Xixona», conta Raquel, que té records d’infantesa entre gallines, titots i conills, regant amb el seu avi o trencant ametlla amb tota la família i la botija de palometa (una beguda típica de cassalla amb aigua). «La meua àvia treballava dins i fora de casa, però la recorde sobretot en la cuina i corrent darrere de mi… la relacione amb les olors de la cuina, de les espècies, amb fer conserves i forcs d’alls».

El seu avi i la seua àvia sempre van viure bé i van donar treball en el camp a la gent dels voltants, però només en una generació les coses van canviar radicalment. Viure de la terra va deixar de ser viable, encara que li feia goig dedicar-se a l’agricultura, l’oncle de Raquel va haver de treballar com a bomber per a complementar la renda agrària, perquè les despeses de producció eren cada vegada més elevades i els preus de venda més baixos. «I el meu avi llogava gent!», assenyala Raquel, que ho veu com un senyal molt significatiu de cap a on ha anat la societat i les seues prioritats.

Raquel Giner. Foto: Patricia Dopazo

«A la meua família es va assumir que no era possible viure de l’horta; el meu avi em deia sempre que jo havia d’estudiar. Jo volia dedicar-me a alguna cosa relacionada amb la terra o els animals, per això vaig estudiar enginyeria tècnica agrícola, pels meus avis, per com em van marcar la infantesa». No obstant això, el model d’agricultura que va trobar a la universitat no tenia res a veure amb el que havia aprés amb el seu avi, li va semblar que no tenia ni ànima ni sentit, així que va preferir no tenir res a veure amb això. «Volia ser cooperant i treballar pel desenvolupament dels països del Sud, per això me’n vaig anar a aprendre idiomes a Irlanda i a Portugal i vaig fer el màster de cooperació internacional, que em va obrir els ulls. Tants anys pensant que per fi saps el que vols ser de major i te n’adones que el model de cooperació europeu és l’altra cara del sistema capitalista, una moneda de canvi que genera dependències. Va ser una enorme decepció, però en eixe moment em vaig adonar que cooperar de veritat és participar en els moviments socials locals». Va ser per això que Raquel va decidir fer el seu treball de final de màster sobre les possibilitats de posar en marxa un mercat agroecològic al seu poble, perquè es tractava de donar impuls al desenvolupament local sostenible en tots els aspectes: social, mediambiental, polític i econòmic. En aquest substrat va germinar la llavor del mercat Arrels.

Un mercat per a poder viure de l’agricultura

«Va arribar tot rodat. Amb el treball per a la universitat arreplegàrem informació i férem alguns contactes, i gràcies al grup de consum Mercatrèmol coneguérem productors que necessitaven espais de venda directa, on ells marcaren els preus. La idea els va interessar molt». Raquel recorda que, en aquell moment, COAG CV, que participa en la Plataforma per la Sobirania Alimentària, tenia una subvenció europea per donar impuls a mercats amb aquest perfil, així que va poder ajudar eixos primers mesos finançant el disseny de la imatge del mercat, la impressió de cartells i cedint la seua assegurança de responsabilitat civil. «Què faig jo muntant un mercat si no en tinc ni idea? Aquesta pregunta m’atabalava a totes hores, però la motivació i el suport de persones de la Plataforma em van animar, perquè eren companyes ficades en aquest món i amb experiència en el treball en equip. Sola no pots, però amb amigues sí. Va ser totalment així», recorda Raquel.

Per a ella, un dels moments més bonics de tot aquest procés era quan seien totes quatre a taula per pensar el projecte. Sempre va tenir clar que havia de ser en un espai públic, al carrer, per a estar prop de la gent, encara que això suposara més paperassa. Volien que fóra horitzontal, que les persones productores no només anaren a vendre, sinó que també prengueren decisions i es responsabilitzaren d’algunes tasques; també era fonamental que, tot i ser una vegada al mes, fóra viable econòmicament per a qui plantava una parada. «Eixia pràcticament del no-res, no hi havia referents perquè no hi havia mercats propers així. Els models eren els mercats de pagès de les Illes Balears i del País Basc, però no havíem pogut anar a visitar-los». Raquel conta que els primers anys sorgiren molts mercats semblants que van anar caent, excepte alguns que s’havien posat en marxa amb suport municipal, com ara els mercats de la terra de la Marina Alta o el de venda directa de Godella.

Mercat Arrels. Foto: Patricia Dopazo

Una funció molt important del mercat Arrels és organitzar xarrades i tallers relacionats amb sobirania alimentària i consum crític; i compta sempre amb una parada d’informació que dóna contingut polític. «Aquest és el paper d’Ecologistes en Acció, que difon les seues campanyes i ven materials divulgatius; a més, és l’entitat que cedeix la personalitat jurídica, ja que Arrels no està formalitzat com a entitat».

Les dificultats

Malgrat tot, Arrels només va trobar obstacles al govern local, que mai va saber valorar el projecte. Durant els quatre primers anys van haver d’anar cada mes a sol·licitar el permís per a cada mercat i esperar resposta. «Ara no sé com vam poder aguantar tot això, també quan els polítics volien ficar-nos productors que no complien cap requisit, o quan no ens donaven un punt de llum a la plaça, ni cadires o taules per a les activitats infantils, ni ens tiraven una mà en la difusió. No tenien voluntat de facilitar l’organització del mercat. El primer any només van venir per a fer-se la foto. Això en un primer moment et cabrejava, però després et donava més força». Finalment, el 2017 es va aconseguir que el mercat eixira a concurrència competitiva i la van guanyar, això fa que el mercat tinga estabilitat i augmente la freqüència a dues edicions al mes.

Una cosa que sembla poc coherent amb els principis del projecte és el fet que se celebre diumenge, però l’ajuntament sempre hi ha posat aquesta condició, per possibles conflictes amb el comerç local.

Mercat Arrels . Foto: Patricia Dopazo

Malgrat les traves de l’administració, el que pitjor ha portat Raquel ha sigut la dificultat de prendre decisions al grup, a causa d’eixa voluntat de fer del mercat un projecte col·lectiu, sense un treball de coordinació retribuït. «Els productors també s’han cremat amb els nostres correus i els nostres discursos per tal que hi col·laboraren. Hauríem d’haver-nos adonat que això era difícil perquè el dia a dia d’ells no és el mateix que el nostre, però hi ha hagut moments d’estar al límit, de mantenir el mercat a costa d’una mateixa, renunciant a altres coses. Podríem haver fet més, però vam fer el que vam poder». I el que s’ha pogut fer no és poca cosa. S’ha aconseguit consolidar el mercat, s’ha establert una col·laboració entre les persones productores i s’han creat vincles afectius que, finalment, com diu Raquel, és el més valuós i allò que hi roman. Tot i que ara hi ha una implicació més equilibrada, ella pensa que l’ideal és professionalitzar eixe treball de gestió i dinamització.

Que les idees esdevinguen accions

Recentment, Raquel ha estat uns mesos a Argentina, coneixent i donant suport als moviments camperols que lluiten contra el monocultiu de soja i les transnacionals. Ara, més que mai, sap que Arrels és un petit gra de sorra enfront de la immensitat de l’injust sistema alimentari global. «L’hem tirat endavant des de la militància, des del nostre temps. Per a mi és una manera de tornar a la societat el meu agraïment pels privilegis de viure on visc, per haver pogut estudiar, viatjar… i per això és quasi una obligació treballar per a construir una societat millor on totes puguem viure una vida digna i feliç. El projecte és molt important tot i ser menut, sí que transforma la societat perquè en algunes persones cala, és una alternativa de consum». Raquel esmenta tots els projectes que el mercat ha generat, com la creació d’un obrador col·lectiu, el sistema de certificació participativa o les incomptables converses entre productores i persones que compren habitualment. «De vegades pense en coses com els tractats de lliure comerç, el TTIP o el CETA, que poden carregar-s’ho tot en un no res, però crec que ja he aprés a no rendir-me per pensar això. Cal que les idees esdevinguen accions per poder transmetre-les».

Si observem tota l’evolució del mercat des d’aquesta distància temporal, llueix un detall molt evident: Arrels l’han portat sempre dones. «Sí, des del seu origen les persones més implicades hem sigut sempre dones, les de coordinació, les que han anat a les reunions amb l’ajuntament, a les xarrades a què ens han convidat… també són dones les de les organitzacions que ens donen suport». Raquel dubta que puga considerar-se un «mercat feminista» ara que acaba d’adonar-se d’aquest protagonisme femení, però segur que és un bon punt de partida.

Quan li pregunte a Raquel què pensaria el seu avi del treball que ha fet amb el mercat Arrels, em diu que mai s’havia aturat a pensar-hi. Somriu amb la mirada perduda i després comença a riure: «Em diria: nena, com a hobby, sí; però treballa en una altra cosa. Malauradament, sembla que hauré de treballar en una altra cosa, però l’encisaria saber que va aconseguir transmetre’m l’amor per la terra i per la seua professió».

Patricia Dopazo Gallego

Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià

Revista SABC

Un comentario

Dejar una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Idioma