(Disponible en castellano en: http://soberaniaalimentaria.info/otros-documentos/debates/504-patatas-trufas-y-sentimiento-de-pueblo)

A Vistabella del Maestrat (comarca de l’Alcalatén), pot parlar-se obertament de ruralitat. Es troba a 1200 metres d’altura, a una hora llarga amb cotxe des de Castelló i està inclosa dins de la zona d’Europa amb la taxa més baixa de natalitat i un índex més alt d’envelliment. Allí se situa la cooperativa Biopenyagolosa, que des de fa 7 anys activa el teixit econòmic i social local.

Rocío va nàixer a Vistabella i ací ha viscut sempre, a excepció de la temporada d’estudis de secundària i universitat. Des de xicoteta va tenir clar que volia desenvolupar-se professionalment en el poble i després d’acabar Enginyeria Forestal i del Medi Natural, va tornar per a establir-s’hi. Amb 25 anys va formar part del grup de 7 persones que va impulsar la creació de la cooperativa Biopenyagolosa el 2011, després de moltes i llargues converses en els bars. En aquest grup estaven també Cristóbal i Pau, que van arribar al poble atrets per la seua forma de vida.

Portar al present les formes de vida tradicionals

De què s’ha viscut ací tota la vida? La cooperativa va parar esment a les respostes a aquesta pregunta per a recuperar i millorar l’economia agrària amb valors afegits. «Ací sempre s’han conreat creïlles perquè és una zona molt alta i s’hi donen les condicions. La terra és molt bona. Antigament es canviaven per pomes a Vilafermosa, o es baixaven a la Plana per a usar-les com a llavor», conta Cristóbal. Així que es van proposar revalorar aquest producte en rotació amb cereals i lleguminoses, crear una marca de qualitat i fer un bon treball de difusió.

El capital inicial el van aportar cinc persones promotores, però també es va fer una crida a la població i molta gent hi va col·laborar econòmicament i s’hi va voler associar. «Hi ha tres figures: soci, soci productor i associat. De forma progressiva hem creat un grup de 48 persones, bastant equilibrat en qüestió de gènere i edat, des de vint-i-pocs a seixanta i escaig», explica Rocío, que recorda molt bé l’entusiasme d’aquella època. El grup impulsor va crear un equip de gestió, que ha anat rotant.

Van decidir tractar la terra de forma respectuosa, com es feia antigament, recuperar varietats locals i mantenir i millorar els sistemes de rotació per a prevenir les plagues i evitar la formació d’estructures inadequades en la terra. «Quan començàrem, va haver-hi una producció molt xicoteta, però es va aconseguir vendre tota perquè es va fer molt bon treball de presentació i de màrqueting i es va començar a sentir parlar de la cooperativa. El segon any va augmentar i va anar molt bé», recorda Cristóbal. Una de les primeres decisions va ser engegar un sistema participatiu de garantia (SPG) per a certificar les pràctiques agroecològiques, perquè en aquell moment no podien permetre’s la certificació ecològica oficial. Ara ja la tenen, ja que els feia falta per a accedir a alguns mercats que no poden comprar-los sense el segell. «A mesura que anàvem prenent decisions cap a l’agricultura ecològica va haver-hi gent gran que es va quedar una mica fóra perquè no s’ho creien molt, hi ha una tendència molt forta a usar agrotòxics, havíem d’explicar-ho amb molta paciència», conta Pau.

Biopenyagolosa va sorgir amb l’objectiu d’ajudar al fet que l’agricultura tornara a ser una forma de vida; per això el primer any van decidir apujar el preu de la creïlla, que es venia entre 0,20 i 0,50 €/kg i fixar-lo en 1 €/kg. «A mi m’agradaria que tota la gent que fa creïlles en el poble, que és molta, s’unira a la cooperativa, s’ho creguera», diu Cristóbal. En la pràctica, el treball que han fet des de Biopenyagolosa repercuteix positivament en tota la producció de la zona, siguen o no persones associades. «Hem fet un treball important: fires, màrqueting, la marca Pataca de Vistabella…, que al final és tota, i és la marca de referència. Ara pot vendre’s a 1,20 €, la qual cosa ha millorat considerablement la situació de partida».

Un altre dels productes característics de Vistabella és la tòfona, que mou molts diners. «El cavall de batalla», diu Cristóbal. La tòfona és un fong, però necessita un arbre simbiont (alzina, roure, coscoll, avellaner…) per a formar-se. Creix sota la terra, com un tubercle, i s’arreplega amb gossos. «No es neteja, es ven amb la terra, que es paga també. Nosaltres decidirem canviar això, netejar la tòfona i certificar-la amb Rocío, que és forestal. D’aquesta manera vam poder cercar mercats amb estàndard de qualitat alt per a exportar i apujar-ne el preu». Amb les tòfones «menys bones» fan sal, oli de tòfona i mel trufada.

«Sentiment de poble»

Un altre dels objectius de Biopenyagolosa és generar oportunitats perquè la gent jove es quede en el poble. A pesar que han millorat les condicions del treball agrícola, açò és una aportació econòmica més. «Ara, amb les noves ajudes de joves agricultors, hi ha gent que s’ha animat a cercar terres i demanar les ajudes», diu Cristóbal. Fa dos anys que la cooperativa ha contractat a un dels seus cooperativistes, a Pau, per a treballar en la distribució, i a més ha generat altres projectes, com Forestuber, una altra cooperativa de treball associat que té un viver i un restaurant.

Vistabella té una mica més de 300 habitants, que viuen majoritàriament del turisme, la construcció, la ramaderia i l’agricultura de secà. «És població envellida», diu Rocío, «però en els últims anys ha arribat gent de les capitals, com Pau, i entre setmana hi ha prou vida. La convivència és genial i hi ha bon ambient». Pau hi està d’acord. Ell és de València, però es va establir ací fa cinc anys per la qualitat de vida i per l’entorn; hui es defineix com a agricultor. «Al principi vivia en un mas. Vaig arribar a un acord amb el propietari, que em va deixar viure allí a canvi que arreglara algunes coses. Podia fer ús de les terres, que ara ja estan recuperades i treballant-se». Pau diu que en la vida de poble tot té nom i cognoms, «a tot hi poses cara, tot és molt proper, sents que estàs més involucrat en tot i que les teues decisions són més vinculants».

Com ocorre en moltes zones rurals, hi ha molta gent que per estil de vida o qüestions de treball se n’ha anat del poble, i torna només a l’estiu. «Però encara que estiguen fóra i no molt vinculats amb el dia a dia, són sempre del poble», diu Rocío. «Hi ha un sentiment de poble molt arrelat. Qui naix en Vistabella, encara que no visca ací i només vinga el cap de setmana, és de Vistabella; en canvi, jo que visc ací, mai seré de Vistabella», diu Cristóbal.

La cooperativa participa tant com pot en les activitats del poble. «En les festes col·laborem amb aportacions, propaganda… Cada any organitzem jornades sobre els bolets i les tòfones i, dins de la Setmana Cultural, celebrem el dia del cooperativisme. La veritat és que hi ha una col·laboració molt estreta entre ajuntament, organitzacions i comissions de festes», conta Rocío.

Sostenibilitat de l’economia i de la vida

Els dos últims anys sembla que no han sigut molt bons, especialment per la sequera i els atacs dels senglars als camps. «Però bé, ens criden de molts llocs, ens mantenim», diu Cristóbal. Biopenyagolosa distribueix els seus productes en botigues de Castelló i València i en grups de consum. Somien arribar a impulsar una economia real i per a això pensen que el següent pas hauria de ser l’elaboració de productes, per a fer alguna cosa amb totes les creïlles que, pel seu aspecte, costen de vendre.

Pau diu que hi ha una tendència a autoexplotar-se perquè isquen els comptes i açò passa factura. Encara que estan intentant posar-se límits per a tenir temps per a altres coses, moltes vegades no ho aconsegueixen. Rocío recorda l’etapa inicial, en què estàs sempre molt motivada. «L’entusiasme és un motor molt important per a posar en  marxa projectes com aquest. No pares perquè és el teu projecte. Jo hi dedicava molt de temps, però va haver-hi un moment que em vaig adonar que necessitava cuidar altres àmbits i distribuir el temps d’una altra manera».

Les assemblees de la cooperativa són clau per a la presa de decisions, però també per a estrényer les relacions i evitar possibles conflictes. «En el nostre cas, com que en som bastants i tenim molt de treball en equip, hi ha molta barreja de motivacions i molta gent que està en la cooperativa per motius diferents: per hobby, perquè es guanyen ací el jornal, perquè els mola el projecte… En les assemblees parlem clarament de tot i alineem aquestes expectatives», conta Rocío. «Hi parem molta atenció, a estar ben avinguts. Ens cuidem», diu Pau. «Una de les coses bones de Biopenyagolosa és que no som grans ni la nostra pretensió és com més, millor; sinó com més bé ho portem, millor».

Patricia Dopazo Gallego

Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià

Revista SABC