PROPOSTES PER A UNA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA DES DE LES NOSTRES COMARQUES
El passat 22 de febrer de 2019, persones lligades als moviments de la sobirania alimentària, productors i productores, pescadores, grups de consum, ongs i associacions agràries ens hem reunit per a elaborar una sèrie de propostes amb l’objectiu de continuar avançant i aprofundint en la transformació del nostre sistema agroalimentari. Aquestes propostes es recullen en el document que trobareu en el següent enllaç (DOCUMENT COMPLET) i la introducció del qual es reprodueix ací baix.
————————————————————————————————————————————————————————-
Alhora que els nostres pobles continuen despoblant-se, les terres de cultiu continuen sent abandonades i la renda agrària minva, allunyant cada dia més persones productores dels nostres camps, “la política” seguix sense actuar amb la necessària decisió, fermesa i valentia. Reconeixem importants avanços en l’àmbit autonòmic, com en el cas de la Llei de l’Horta de València, la Llei d’estructures agràries o el Decret per a la venda de proximitat de productes primaris, el Decret per al foment d’una alimentació saludable i sostenible en els centres de la Generalitat i el Pla valencià de producció ecològica.
Saludem amb alegria els avanços que s’han donat als nostres pobles i ciutats que han posat en marxa polítiques alimentàries com ara els consells alimentaris, cursos de formació per al sector productiu i de la transformació, impuls de processos de dinamització agroecològica, ordenances per a regular mercats de la terra o estudis preliminars per a la creació d’obradors col·lectius, etc.
No obstant això, hem de parlar amb claredat: la situació del sector agroalimentari i del medi rural valencià continuen sent molt preocupants. Mentre continuem exportant els nostres millors productes a preus baixos, continuem important productes de qualitat baixa per a malnutrir les nostres ciutats i pobles: l’estudiantat en els centres educatius, els nostres familiars malalts als hospitals o a les presons, als nostres majors a les residencies. I no, no volem acceptar que els mercats internacionals definisquen les condicions d’existència de les persones que cada dia treballen durament per a produir aliments a les nostres comarques, posant en perill de manera constant la seua sobirania alimentària i la dels nostres pobles. Ni podem acceptar que els nostres territoris productius es despoblen a causa de la deixadesa dels poders públics o de la mala gestió.
Reivindiquem el nostre dret com a poble a decidir les nostres pròpies polítiques alimentàries, posant en el centre els valors de la vida de les persones, el nostre territori i la sostenibilitat del planeta. Per això reclamem avançar amb més decisió en la generació de polítiques municipals i autonòmiques que posen en valor la nostra producció agroalimentària; que generen les condicions per repensar els nostres sistemes productius en clau territorial i de sobirania alimentària.
Reclamem aprofundir en les tímides polítiques posades en marxa en els últims anys i avançar, de manera decidida, des de les nostres comarques i els nostres municipis cap a la creació de sistemes alimentaris territorialitzats amb dos objectius clars i bàsics: que les persones productores puguen viure dignament i amb plena satisfacció del seu treball; i que el fruit del seu treball puga alimentar de manera sana, sostenible i justa els nostres pobles i iutats, contribuint al manteniment i la posada en valor del nostre territori.
Per tot això, el 22 de febrer de 2019, persones lligades als moviments de la sobirania alimentària, productors i productores, pescadores, grups de consum, ongs i associacions agràries ens hem reunit per a elaborar una sèrie de propostes amb l’objectiu de continuar avançant i aprofundint en la transformació del nostre sistema agroalimentari. Aquestes propostes estan dirigides als partits polítics del nostre territori i plantegen una sèrie de mesures d’aplicació municipal i autonòmica.
No tenim receptes màgiques i sabem que no és un camí senzill però, a través d’aquesta carta, oferim una sèrie de propostes que es poden utilitzar com a ingredients bàsics per a repensar en clau de proximitat, justícia social i sostenibilitat, els nostres territoris, pobles, ciutats i comarques.
Xalet del Doctor Bartual, La Punta, València
22 de febrer de 2019
Per a adherir-se a la Carta, escriure a: piero.carucci@cerai.org
Organitzacions adherides a la Carta:
Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià
REAS-PV, Xarxa d’economia alternativa i solidària del País Valencià
SEAE, Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica/Agroecologia
Periferies del Món
Transversal Cooperativa
CERAI, Centre d’estudis rurals i d’agricultura internacional
Fundació Mundubat
Per L’Horta
Cordinadora Camperola del Pais Valencià-COAG CCPV-COAG
Justícia Alimentària
COTASA cooperativa
Colla ecologista l’Arrel
Associació Del Camp a la Taula
Mercatremol
Xarxa d’Agroecologia de Castelló (XAC)
Spg Àlacant
La Zafra Cooperativa
Llavors d’ací, Associació per a la promoció de la biodiversitat agrària
El Llibrell, Eines per a la transformació social
EcoAltea
Mercatremol
Confraria de pescadors de Gandia
Spg Ecollaures
Entrepobles PV
La Camperola Cooperativa Agroecològica
Associació per al Desenvolupament Rural del Camp d’Elx
Biotrèmol
Federació d’Ecologistes en Acció del País Valencià
Mas de Noguera
Som Alimentació
Col.lectiu l’Esquella
Esquellana
Grup de Consum El Cabasset
Col•lectiu Trellat
Sodepau-PV
Grup de consumidors ecològics Tramuntana
Al-Paladar
Ecomaclet
Connecta Natura